Tu no m'estimes

De Plataformes, de Ciudadanos, de Democràcies i altres bèsties de fira

2011-06-24T09:56:00.000-07:00

Amb el seu posat de comptable alemany, en Marcel Graupera “el Teutònic”, com l’anomenàvem, va començar a llegir una llarga llista de punts per a la seva discussió i aprovació. El Marcel procedia de la comarca d’Osona. S’havia instal·lat a Barcelona feia un bon grapat d’anys i, malgrat tot, conservava aquell aire boirós de molts habitants de la Plana de Vic. [...] Va trencar el gel l’home de les finances, en Valentí Tusquets, sempre des del seu posat d’empresari setciències amb la cansalada embolcallada en el seu Armani i amb la permanent engominada; em resultava certament llefiscós. En la seva peroració, carregada de paraules tècniques d’economista, perseverà en l’objectiu de trobar més fonts de finançament, una paraula que darrerament era en boca de tothom. El tema va provocar un guirigall de dimensions considerables. L’osonenc s’enfrontà a la situació amb gestos i cops a la taula i va insistir que calia respectar l’ordre de les intervencions ja que, d’una altra manera, la reunió es faria interminable, com venia succeint en els darrers temps. En aquell partit les assemblees s’havien convertit darrerament en un orgue de grills. I és que tothom estava molt histèric des que en les darreres eleccions vam saltar del no-res a tenir 15 regidors repartits arreu dels municipis de Catalunya, un d’ells en la segona ciutat més important demogràficament del país: l’Hospitalet de Llobregat. I val a dir que estar tant a tocar de la capital ens feia, millor dit “els feia”, tenir les millor expectatives per a les properes eleccions.

Aquest text és el principi de la novel·la Tu no m'estimes. La novel·la va ser escrita entre el 2005-2006 i avui ho llegeixes i sembla una crònica que guarda un paregut raonable amb allò que ha passat en les darreres eleccions municipals del 22 de maig amb un "partit" que, com el del nostre llibre, s'estima més autodenominar-se com "plataforma".

Quan amb en Manel Barrera vam començar a escriure Tu no m'estimes, no teníem un full de ruta estrictament clar de per on havia d'anar la novel·la. Tanmateix, dos cervells i quatre mans que es preocupaven per la existència d'aquest país sota una perspectiva molt similar, la qual era mútuament coneguda i enriquida per converses contínues, havia de conduir a parlar de temes molt concrets amb un ordre molt donat. Perquè del caos sorgeix l'ordre, si l'ordre es cerca i existeix prèviament. Més quan les coses a veure allí fora són objectives i clamen al cel.

Dues portes i amb les mateixes frontisses

Per aquells temps, al 2004, quan ens vam conèixer amb en Manel, eren els primers mesos del Tripartit, fórmula que havia permés sumar la majoria suficient com per expulsar un partit que continuava guanyant les eleccions després de 23 anys. Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya, tot i ser minoritaris, marcarien el seu estil al govern i obligarien al seu soci majoritari a fer girs tant cap al catalanisme com a polítiques més ecologistes. Fou aleshores que es va instaurar el concepte de "partit frontissa", que seria aquell partit que, tot i minoritari parlamentàriament parlant, compta amb els vots suficients com perquè mitjançant un pacte amb el partit majoritari faci possible que aquest darrer governi. El cas és que, d'una forma o altra s'obre la caixa de trons. Normalment, el segon partit majoritari que ha quedat exclòs del govern (CiU en aquest cas va ser) criticarà el pacte, argüint discursos diversos i sempre posant èmfasi en el fet que el pacte que l'ha deixat fora del govern és contranatura... i bla, bla, bla... Rabieta de no tenir el poder i tota la resta és discurs falsari.

Més enllà d'això, la fórmula del partit frontissa va encendre la llumeta a moltes ments pensants, normalment pocavergonyes que han quedat exclosos del joc de la política visible i parlamentària. I és aleshores que es fundaran o potenciaran nous partits amb noves o velles propostes polítiques, però sempre dissenyades especialment per donar resposta a porcions de població més o menys suficients com per donar una representació parlamentària que s'intueix que queden fora de les propostes estàndard majoritàries. L'aspiració final d'aquests partidets que treuen el morro en la política no és la de governar amb majoria el país (els seus líders no són tan imbècils o megalómans com per creure-s'ho), però sí que saben que una aspiració més a l'abast és la de permetre pactes de govern a partits majoritaris, bé sigui a nivell d'ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat... i tot això ho oferiran a un mòdic preu de càrrecs i cotes de poder... i molt possiblement amb pagament en metàl·lic en un àmbit secret que no es veu ni es fa públic.

Un jove Josep Anglada, amb l'efígie del seu líder espiritual

En els temps que vam escriure Tu no m'estimes, es perfilaven dues propostes d'aquest tipus, prou nítidament. Una era Plataforma Per Catalunya, ja constituïda i sotjant les batllies d'uns pocs municipis catalans. Poc representativa era encara, però el discurs xenòfob que gastava, amb reminiscències d'ultradreta i franquisme boca del seu líder, augurava que "con Cristo como comandante" la cosa aniria a més en pocs anys. I així ha sigut.

Albert Rivera, després dels
darrers resultats electorals

L'altra proposta que s'anava perfilant en aquells temps, tot i que no encara constituïda era Ciudadanos. Sorgida de l'empipamenta dels sectors més rànciament espanyolistes i xusqueros del PSC, als diaris apareixien una colla de mediocritats amb ínfules d'intel·lectuals que abominaven del pacte contranatura del seu partit amb els independentistes d'ERC. Es devien ensumar que amb aquest pacte perdrien accés a les subvencions de cultura per a les seves produccions d'ínfima qualitat i demodés (la major part d'aquests intel·lectualets eren velles glòries progres dels 80). Es veien marginats a curt termini del discurs oficial del PSC. Així va ser, però diguem que amb la seva actitud ho van posar fàcil que els marginessin de tot. D'una forma o altra, amb ànsia de continuar fent bullir la cassola d'uns quants dropos, va nèixer Ciudadanos - Partido de la Ciudadania.

Amb aquests dos referents, en Manel i jo vam inventar-nos una fictícia formació política que responia al nom de Plataforma Per la Reforma Cívica. Cal afegir també que la paraula Reforma era un record pel que fa ser un anterior projecte de partit frontissa a nivell espanyol als anys 80, el célebre Partido Reformista de Miquel Roca Junyent, format amb l'única aspiració d'influir en la política estatal i que va ser un fracàs estrepitós. Eren els temps que CiU, seguint l'anciana i caduca fórmula de Cambó, creia que el futur de Catalunya passava per influenciar la política del Govern Central a partir de la presència i pactes parlamentaris. I així ens va...

La paraula "Plataforma" ja hem dit d'on va ser presa i la de "Cívica" la vam encertar de ple, gràcies però als discursos reiteratius dels politburó intel·lectual del pre-Ciudadanos, que durant mesos va anar fent referències a la paraula ciutadania, societat civil, civilització... argüint que es basaven en llenguatge hereu de la Revolució Francesa. Jacobins sí que ho eren, i ho són, una estona llarga. L'orgue de grills inicial ha conduït al fracàs electoral de la fórmula Ciudadanos. Molt possiblement, qui ha recollit de la seva desfeta és la mateixa Plataforma Per Catalunya, amb un perfil d'ultradreta molt més clar i sense els complexos políticament correctes de Ciudadanos, que presumeix de ser socialdemócrata, malgrat que tots sabem (ells inclosos) que el seu rating electoral és la ultradreta espanyola a Catalunya, formada majoritàriament per colons espanyols a Catalunya, castellanoparlants i eternament inadaptats al seu entorn. Un perfil de votant pel qual també han competit sempre amb el Partit Popular, que veient per on anaven els trets, en aquesta darrera campanya electoral van exaltar el discurs xenòfob, a veure si no perdien tant per la seva dreta. Ho han aconseguit a mitges. Ciudadanos s'ha desfet, però Plataforma Per Catalunya, com era previsible, ha crescut i s'ha consolidat com a proposta política. Proper objectiu: la Generalitat, on ja podrà fer pactes de més alt abast.

I curiosament, en els darrers anys, s'ha afegit un altre partit que respon al mateix leitmotiv d'actuar com a partit frontissa, però partint d'un perfil ideològic oposat a l'espanyolisme. Ens referim a Democràcia Catalana, o el xiringuito electoral de Joan Laporta, com vulgarment es coneix. Casualitat o burla del destí, també personatges semblants a Laporta van estar retratats per nosaltres en la segona part del Tu no m'estimes: Sang Culé, la novel·la negra del Barça. Partit sorgit del no-res i amb la intenció simple i planera de recollir entre les runes deixades en la seva desfeta per Esquerra Republicana de Catalunya (paradoxalment una formació política que va inspirar el concepte de "partit frontissa"). Molt oportunista tot plegat... com oportunista ha estat que uns i altres hagin anat junts a les eleccions municipals de Barcelona el 2011...

Un context idoni per inspirar novel·les de gènere negre... mentre el país se'n va a la merda!

Jordi Pijoan-López al Festival du Polar de Perpinyà

2011-05-10T08:11:00.001-07:00

Jordi Pijoan López, l'autor de Sang Culé i Tu no m'estimes, participarà diumenge 15 de maig a la taula rodona Le Sud, terre de polars.

Dessota teniu la cartellera complerta del festival i els convidats.

2ª TROBADA DE GÈNERE NEGRE AL MATARRANYA

2010-11-23T10:20:00.001-08:00

"Gènere Negre i Territori"

Dissabte 12 de febrer, Llibreria Serret (Vall-de-roures)

12 h. - Trobada d'autors a la Llibreria Serret i signatures d'exemplars d' “Un riu de crims”.

14:30 h. - Dinar Negre i Ebrenc a Lo Trull de les Raboses

16 h. - Sobretaula amb:

Lectura de haikús negres
Solució del joc literari negre de Jesús Mª Tibau que s'ha presentat al dinar
Música de gènere negre mediterrani amb guitarra, per Josep Igual

17 h. - Presentació d' “Un riu de crims” i taula rodona “Gènere Negre i Territori”, amb Mª Antònia Oliver, Àlex Martín Escribà, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López; presenta Cisco Sánchez.
18 h. - Torn obert de paraules dels autors i presents.

HI SOU TOTS CONVIDATS!! NO HI MATAREM NINGÚ!!

Els còmplices d'aquest pla són:

Jordi Pijoan-López & Fede Cortés

PRESENTACIÓ CRIMS.CAT

2010-11-23T09:48:00.001-08:00

Un relat negre a moltes veus

2010-11-09T08:04:00.000-08:00

Durant els congressos dels Premis d'Octubre d'enguany, la setmana del 25 al 30 d'octubre, els del programa Ànima ens van segrestar durant una estona a uns quants escriptors de gènere negre perquè els hi improviséssim un relat de gènere negre, donant-nos 20 segons a cadascun perquè hi aportéssim una part de la història. Ho podeu sentir en aquest vídeo -corresponent a l'edició de l'Ànima del 8 de novembre- a partir del minut 31:58. Jordi Pijoan-López, autor de Sang Culé i Tu no m'estimes, ha hagut de continuar al Ferran Torrent i deixar-li el testimoni a l'Andreu Martín. Jutgeu vosaltres mateix la història que hem creat.

Surt Crims.cat, antologia de narradors del gènere negre català

2010-11-08T08:42:00.001-08:00

Jordi Pijoan-López, un dels autors de Sang Culé i Tu no m'estimes, ha tingut l'honor d'haver estat inclòs en aquest recull del gènere negre actual a Catalunya amb 16 autors més.

Us deixem amb la fitxa del llibre:

Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català.

Àlex Martín Escribà i Sebastià Benassar (Antòlegs)

Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara, la novel·la negra en català travessa un excel·lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se: cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos, lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català.

Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.

Fitxa del llibre a: http://www.alreveseditorial.com/fitxallibre.php?i=21

Una crònica d'Andrea Robles al XXII Encontre d'Escriptors - 39 Premis Octubre

2010-10-30T16:16:00.001-07:00

Els amics Andrea i Robles, o Robles i Andrea (foto a la dreta) fan una crònica sobre la taula rodona "Negra i Actual", que es va celebrar el dimecres 27 d'octubre en el marc del XXII Encontre d'Escriptors - 39 Premis Octubre. Cliqueu aquí per llegir-la i després feu un tomb per Andrea Robles és molt negra i criminal, el seu blog.

"Andrea Robles són Gregorio Royo i Maite Enrique. Hem triat aquest pseudònim per a fer un homenatge als autors més representatius de la novel·la criminal mediterrania: Andrea Camilleri i Vázquez Montalbán. Així com Camilleri va donar el nom del seu detectiu Montalbano para Vázquez Montalbán, hem agafat el nom d'aquell i la traducció del detectiu d'aquest, Robles, de Carvalho, completant així el cercle al tribut com el ouroboros que es tanca en si mateix".

Jordi Pijoan-López a "Tens un racó dalt del món", el programa de Jesús Tibau

2010-10-05T03:04:00.000-07:00

Dimecres 6 d'octubre a les 21h. al Canal 21, Jordi Pijoan-López pujarà dels inferns i tindrà el seu racó dalt del món, custodiat per Jesús Tibau a mode de Sant Pere amb una aparença molt més afable que el que apareix a les estampetes: amb ulleres, millor afaitat, sense gaiato i vestit de paisà.

Parlaran de Mitja dotzena d'ous, de Sang Culé, Tu no m'estimes i de més literatura.

Estarem al XXII Encontre d'Escriptors - XXXIX Premis Octubre!

2010-09-30T01:55:00.001-07:00

XXXIX Premis Octubre
Des del 26.10.2010 fins al 29.10.2010

XXII Encontre d'Escriptors

"Novel·la negra, novel·la social"

L'enèsim reviscolament de l'anomenada novel·la negra (al qual no n'és aliè l'èxit comercial extraordinari de l'autor suec Stieg Larsson) ha posat una vegada més en evidència com aquest gènere transcendeix els límits estrictament literaris per a convertir-se en una eina de primera importància en l'estudi de la societat des d'un punt de vista que va més enllà de disciplines com la sociologia, la història, la crònica d'actualitat, la psicologia, el periodisme, etc., en sumar-les i abastar-les totes.

Això és així des del moment revolucionari del naixement de la novel·la negra contemporània americana amb els mestres Dashiel Hammett, Raymond Chandler i Ross Macdonald, la posterior revisió que introduïren escriptors com W.R. Burnett, Chester Himes o Donald Westlake o les grans actualitzacions contemporànies, obres d'autors com Jerome Charyn, Elmore Leonard, James Elroy o Sara Paretsky.

Europa tampoc no ha romàs al marge d'aquesta tendència, sinó més aviat el contrari, gràcies a l'aparició d'un seguit d'escriptors que localitzen les seues obres en les seues ciutats, les seues cultures i les seues societats, d'entre els quals podem esmentar els veterans Maj Sjöwall i Per Wahlöö (autèntics artífexs, ja en els anys 60, de l'actual boom de la novel·la negra sueca i escandinava, ben representada també per Henning Mankell o per la noruega Karin Fossum), l'irlandès (tot i que americà d'adopció)John Connolly, l'escocès Ian Rankin, les franceses Brigitte Auberti Fred Vargas (sense oblidar el patriarca del “polar”, Jean-Patrick Manchette), el sicilià Andrea Camilleri, el grec Petros Markaris, la jueva Batya Gur, l'austríac Veit Heinichen o, ja a casa nostra,Manuel Vázquez Montalbán, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Andreu Martin, Franciso González Ledesma o Ferran Torrent.

En aquestes jornades pretenem que siguen els mateixos escriptors de novel·la negra i els experts en aquest gènere els qui dialoguen i expliquen diversos punts calents de la nostra societat actual(temes com la immigració il·legal, la prostitució, la corrupció política i econòmica, el crim organitzat, el tràfic de drogues...) i com la literatura se'n fa ressò d'aquestes temàtiques i el tractament que els dóna. El que perseguim, en resum, és que siguen els escriptors els qui facen la dissecció del nostre temps.

Coordinat per: Marià Sánchez Soler (escriptor) i Emili Payà(Octubre CCC)

PROGRAMA

Dimarts 26 d'octubre

17.00h. “Novel·la negra, literatura d'intervenció”. Conferència a càrrec de Marià Sánchez Soler (escriptor).

18.00h. Conferència a càrrec d'Alfons Cervera (escriptor).

19.30h. “L'Holocaust i la ficció popular”. Conferència a càrrec dePhilip Kerr (escriptor).

Dimecres 27 d'octubre

10.30h. Els nostres criminals 1: “Atracadors, el crim profesional i la no ficció”. Conferència a càrrec de Carles Quilez (escriptor i periodista, director d'anàlisis de l'Oficina Antifrau de Catalunya).

12.30h. “La novel·la negra catalana: entre la ficció i la realitat”. Conferència a càrrec d'Àlex Martin Escribà (assagista, director del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca i d'Olot Negre 2010).

16.30h. “La corrupció política i la corrupció econòmica”, un diàleg entre Ferran Torrent (escriptor) i Joan M. Oleaque (periodista).

18.00h. Taula rodona “Negra i actual”, amb Jaume Benavente, Andrea Robles i Jordi Pijoan (escriptors), organitzada en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

19.30h. “El pes de la realitat”, un diàleg entre Andreu Martin(escriptor) i Carles Quilez.

Dijous 28 d'octubre

10.30h. Els nostres criminals 2: “El sensacionalisme als mitjans de comunicació (el crim d'Alcàsser com a paradigma)”, a càrrec de Joan M. Oleaque (periodista).
12.30h. Diàleg entre Marià Sánchez Soler i Joan Queralt(periodista): “La infiltració mafiosa al nostra país”.

16.30h. Diàleg entre Jordi Bordas i Eduardo Martin de Pozuelo(periodistes de l'equip d'investigació de La Vanguardia).

18.00h. “¿Policies de veritat com a inspiració literària?”, un diáleg entre Lorenzo Silva (escriptor) i Alicia Giménez-Bartlett(escriptora).

19.30h. “Sobre un tal Méndez”, conversa entre Paco Camarasa(llibreter) i Francisco González Ledesma (escriptor).
Divendres 29 d'octubre

10.30h. Els nostres criminals 3: “Un país d’assassins”, taula rodona amb Paco Camarasa, Xavier Aliaga (escriptor), Sebastià Bennàssar (escriptor) i Juli Alandes (escriptor).

12.30h. “Literatura urbana: viatjar de la Barcelona de Vázquez Montalbán a la Marsella de Jean-Claude Izzo”. Conferència deGeorges Tyras (Universitat de Grenoble, traductor i estudiós de Vázquez Montalbán i de J.C. Izzo).

16.30h. “Al cor de les tenebres. Immigració i novel·la negra”. Taula rodona amb Antonio Lozano (escriptor), Raul Argemí(escriptor) i David C. Hall (escriptor).
18.00h. “Els fons negres de La Bòbila, una experiència única”. Conferència de Jordi Canal (director de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat).

19.30h. Clausura a càrrec de Veit Heinichen (escriptor).

Tipus de matrícula

Públic en general

Entrada gratuïta amb la inscripció. Inclou el dret d'assistir a totes les conferències i taules rodones dels Premis Octubre.

Estudiants de la Universitat de València

(amb crèdits de lliure configuració)
Preu de la inscripció: 30 euros. Inclou el dret d'inscripció, el material informatiu del congrés escollit i el certificat d'assistència atorgat per la Fundació Ausiàs March.
Estudiants de la resta d'universitats

(amb crèdits de lliure configuració)
Preu de la inscripció: 150 euros. Inclou el dret d'inscripció, el material informatiu del congrés escollit, el viatge, l'allotjament, la manutenció i el certificat d'assistència atorgat per la Fundació Ausiàs March. Aquesta matrícula sols es pot gestionar a través dels acords establerts per la fundació amb les universitats respectives.

Notes importants

- Places limitades.

- Moltes universitats convaliden l'assistència als congressos amb crèdits acadèmics de lliure configuració. Informeu-vos-en en la vostra universitat.

- Per a participar, cal que us matriculeu en el formulari que apareix més avall. Forma de pagament: ingrés al núm. de compte deCaixa de Pensions 2100-0700-17-0200341061. Al rebut bancari heu d'escriure en l'apartat de Concepte “Premis Octubre + el nom del congrés específic en què us vulgueu apuntar” i en Nom del beneficiari Fundació Ausiàs March i l'heu d'enviar a l'Octubre CCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València. Els rebuts els podeu enviar per correu ordinari a l'adreça anterior a l'atenció d'“Assumpció Palau” o per e-mail a l'adreça: spalau@octubre.cat

Matricula't

Mor Manel Barrera, un dels pares de "Sang Culé" i "Tu no m'estimes"

2010-04-03T17:08:00.001-07:00

Ha mort Manel Barrera, un dels pares de Sang Culé. Ha sigut divendres 2 d’abril a les 6 de la tarda, a la seva residència d’Hospitalet de Llobregat. L’ELA que li van diagnosticar des de poc abans de l’edició de Tu no m’estimes finalment ha conclòs el seu tràgic i previsible procés, però no per això menys dur.

Jo, el pare que quedo, vaig tenir la sort de poder veure’l la tarda del dia abans del desenllaç i adonar-me que la maleïda malaltia no havia fet ni una osca en la seva fermesa i intel·ligència. No vaig sentir ni una sola queixa ni plany per la seva situació, com tampoc mai abans en tots aquests anys; ni tan sols un comentari de la seva malaltia. Ans al contrari, encara va ser capaç de riure de tal manera que tant el seu amic Lluís F. Zaurín com jo vam pensar que encara teníem Manel per a dies. Però no va ser així.

Al dia següent vaig anar-me’n a l’Ampolla amb la meva família, sent l’avinentesa del pont de Setmana Santa. Acostumat a visitar aquesta vila de l’Ebre, no vaig recaure en el fet que era un dels escenaris de Tu no m’estimes. Vam arribar a l’hora de dinar i vam decidir de fer-ho a l’Hotel Restaurant El Sol, escenari més concret que ens va inspirar per allotjar els protagonistes de Tu no m’estimes en la seva baixada a l’Ebre seguint la pista del malvat protagonista Sánchez-Tudela. Jo, ingenu, menjava i no pensava en la novel·la però.

En acabar de dinar, amb la dona i els nens vam decidir d’anar a fer un tomb per la desembocadura de l’Ebre, vora l’urbanització de Riumar, la mateixa on el malvat Sánchez-Tudela del Tu no m’estimes tenia un xalet tapadera per a les seves operacions de narcotràfic a la costa. Però jo simplement anava a fer un tomb amb la família.

I just fou quan estava ajudant a caminar a mon fill Pau, passejant a tocar de l’aigua de l’Ebre, que César –un dels millors amics que ha tingut en Manel, tot i que rera la identitat de cuidador– em va trucar per dir-me que la meva parella de fet literària havia finit.

No vaig plorar ni entristir-me, però em vaig quedar molt atordit. I en aquest estat, la ment va començar a treballar sola i vaig començar a lligar caps amb el fet casual, o no, que havia seguit un dels camins que ell i jo vam traçar per al Tu no m’estimes. Potser per consolar-me, però vaig sentir-me satisfet de, si més no inconscientment, haver-li pogut retre aquest homenatge en les seves darreres hores. I el que sí que ara em fica molt trist és no haver-li pogut explicar, perquè ser del segur que li hagués agradat.

Després de penjar, vaig continuar passejant i de seguit vaig arribar a un mirador en forma de zigurat, on des de dalt es podia comprovar que el mar estava allà mateix a menys de cent metres rera uns canyissos on nien ocells protegits. Em van venir al cap allò dels rius que desemboquen al mar, que és el morir.

Però aquí ningú s’ha mort. Manel per sempre! En la memòria i en les seves obres.

Poesia negra a la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

2010-03-15T02:30:00.001-07:00

Demostrant que el gènere negre també pot tenir lírica, Jordi Pijoan-López ha gosat de presentar-se amb dues poesies perpetrades per ell mateix. Assistirà amb les seves dues filles Tu no m'estimes i Sang Culé, que estaran al taulell d'obres dels autors per trobar nóvio que es vulgui casar amb elles.

Si cliqueu sobre la imatge se us obrirà a major mida el programa d'activitats.

Llistat de participants provisional:

Agustín Calvo Galán
Jesús M. Tibau
Josep Igual Febrer
José Ángel Hernández Sánchez
Cèlia Marcos
Joan Guasch
Emigdi Subirats Sebastià
Manuel Méndez
Maria-Josep Margalef
Glòria Fandos
Manuel Rivera Moral
Magda Guillén
Jordi Pijoan-López
Ángel Granja Rodríguez
Persones amb discapacitats del Ocupacional i Llar Alcanar amb el suport de persones sense discapacitat reconeguda
Tomàs Camacho Molina

Crònica d'un dia enboirat però alegre: la 1ª trobada de gènere negra al Matarranya

2010-03-02T07:22:00.001-08:00

Escriuen Fede Cortés & Jordi Pijoan-López

Fotos de Jordi Peñarroja & Octavi Serret

El pronòstic del temps deia que faria un dia gris, com si la meteorologia acordés que havia de donar un ambient adient per al que s’anava a tractar al migdia del dissabte 27 de febrer de 2010 a Can Serret (Vall-de-roures – Matarranya). Per confirmar-ho, anant-hi va ploure i la boirina dominava algunes valls vora la via.

Els autors arriben finalment a Can Serret. Com és habitual, va passant la gent, tranquil·lament però sense pausa. Aquesta vegada, el llibreter del Matarranya ha decidit que no portarà a un autor, sinó que a tres (dos d’acte present) amb els cinc llibres que sumen escrits. No per això, els llibres deixen de dedicar-se al mateix ritme.

Més per una coincidència d’origen d’un dels autors (prioratí) que per plagiar el que per aquelles hores també devia fer Paco Camarasa amb els seus clients a la Barceloneta, se serveix vi “negre” del Priorat, concretament un de processat pels alumnes d’enologia de l’escola de Falset (si ara són alumnes, Mare de Déu quin vi faran quan n’aprenguin!). El pare del llibreter té l’amabilitat, i humanitat, d’aportar unes pastes d’un forn del costat.

Passa l’Isidre i entre tots recorden al Manel, l’autor absent de cos però no d’ànima a aquesta trobada. Xerren més, amb l’Isidre i amb més gent que hi desfila: de com s’enrotllen els suecs quan escriuen novel·la negra (hipotetitzem que a raó dels llargs i nocturns hiverns que sofreixen), de les bondats i defectes de l’autoedició, del monogràfic que la Lluna en un Cove dedicarà a la Negra i Ebrenca arran d’aquesta trobada, de la qualitat del vi, de la punyetera crisi (no gaire i només en allò que afecta als llibres), de Sebastià Juan Arbó, de la trobada d’autors ebrencs 2010...

Per acabar d’ambientar la trobada, s’ha organitzat un “robatori”. De fet, el fet (valgui la redundància) es descobreix en el moment que en un domicili de Falset sona un telèfon i una veu amb accent de la Franja anuncia que està en possessió de la tarja de crèdit del destinatari de la trucada. La reacció no es fa esperar: el telèfon cau al terra, qui sosté el telèfon cau desmaiat al seu costat i la dona de qui ha caigut començà a escridassar-lo. És una llàstima, però no la pot sentir. I ella se’n deu adonar, perquè a la fi es cansa de cridar i decideix que, per entendre el que passa, el millor és agafar el telèfon del terra i marcar el número de Can Serret.

L’Octavi confirma que té la tarja de crèdit de l’autor falsetà que ha convidat a la trobada. Després, veient per la predisposició de qui truca, que no el deixarien amb la paraula a la boca com abans, amplia la informació de com ha anat la cosa. Resulta que la tarja, que s’havia quedat abandonada damunt del taulell, despertà la cobdícia d’un potencial client que aparegué a última hora. Quan l’Octavi se’n va adonar del que passava ja no tenia opcions per a aturar-lo. El lladre havia agafat la tarja i sortia volant –és un dir– en direcció a la porta. L’altre autor de la trobada, que va intuir de seguida el que passava, intentà protegir la fugida, o sigui la porta. El lladre es veié acorralat i envestí contra l’autor amb totes les seves forces, però aquest resistí i la porta de la botiga també, tot i que amb prou feines. L’Octavi llavors es llençà sobre el lladre pel darrera i aquest, que devia ser de l’ofici, tragué la tarja i la llençà cap a l’interior de la botiga. El moment de distracció fou suficient com perquè desaparegués sense deixar rastre ni record del seu rostre.

Acte seguit és quan l’Octavi truca per avisar que té la tarja i –això ja no li havien deixat acabar de dir– anuncia que l’altre autor convida, amb el seu Ferrari Testarosa pujarà en direcció Nord i entrarà a Falset per a fer la devolució de diner de plàstic al seu legítim propietari.

Tornen quan ja enfosqueix. El pronòstic del temps deia que el més dolent de l’oratge seria a la nit, però coratjosos els membres de l’expedició Tu no m'estimes no s’han acoquinat i han apurat fins darrera hora la jornada negra. A més, comproven que no n’hi havia per a tant; el vent podria ser molt pitjor a les Terres de l’Ebre estant i la tempesta queda en un plugim menor que el del matí. Això sí, quan passen pel Coll del Moro, s’endinsen en una espessa boira digna de fer competència amb l’smoke de les novel·les de Sherlock Holmes. Avaluen si l’Octavi Serret ha contactat amb les altes instàncies divines perquè li donin un cop de mà ambientant la 1ª trobada de gènere negre del Matarranya. Sent qui és l’Octavi, tot és possible.

Això sí que és una bona novel·la negra. Negra i Ebrenca.

"Tu no m'estimes" a la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya

2010-02-12T07:21:00.001-08:00

Dissabte 27 de febrer, "Tu no m'estimes " i la seva germana petita "Sang Culé" viatjaran a Vall-de-roures, concretament a ca l'Octavi Serret, 1er llibreter que ha guanyat el Premi Nacional per la promoció de la llengua catalana. Serà per a la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, la qual el llibreter vol donar-li continuitat i, coneixent-lo, segur que ho farà.

Jordi Pijoan-López signarà tants exemplars com vulgueu en una de les maratons que ha organitzat l'Octavi Serret. També, entremig, podrem parlar dels llibre aquests i de molts més.

Una vista de la ciutat de Vall-de-roures digna d'una portada de la mítica col·lecció La Cua de Palla.

Ja arriba "Sang Culé", la segona part de "Tu no m'estimes"

2009-10-20T07:19:00.000-07:00

Sang Culé, la segona part de les aventures d'Enric Soteras, ja està a punt per sortir al mercat a principis de novembre. De moment, us passem la portada i us fem cinc cèntims amb la sinopsi del llibre.

Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per a ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública.

El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està darrere de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims, cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un monjo pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.

Presentació de "Tu no m'estimes", versió audio, a l'FNAC d'Illa Diagonal a Barcelona

2009-04-03T07:31:00.001-07:00

La versió audio de la novel·la negra de Jordi Pijoan-López i Manel Barrera es presentarà dimarts 14 d'abril a les 7 del vespre, a l'auditori de l'FNAC de l'Illa Diagonal.

La versió audio de "Tu no m'estimes" ha estat editada per l'editorial Llibres de Veu, dirigida per Dolors i Cristina Capellades. Es tracta del primer títol de la col·lecció de novel·la negra que han engegat.

En l'acte, a banda de presentar-se la novel·la, les editores presentaran el projecte de la seva jove editorial, que ha apostat per especialitzar-se en l'edició en format d'audio de textos literaris.

Ja a la venda la versió audio de "Tu no m'estimes"

2009-03-23T08:21:00.000-07:00

Com ja vam informar fa molts mesos, l'editorial independent Llibres de Veu, especialitzada en l'edició de llibres en format audio, va posar-se en contacte amb Llibres de l'Índex interessant-se per "Tu no m'estimes". Ara, finalment, ja està al carrer.

La nostra novel·la inaugura la col·lecció de gènere negre d'aquesta editorial, cosa que sobra dir ens satisfà de valent. La portada, en la qual no hem tingut res a veure els autors, és molt lluïda com podeu comprovar.

De moment, la venda és majorment per comanda postal o electrònica, clicant aquí trobareu més informació.

Notícia a "La Vanguardia"

2009-02-06T07:06:00.000-08:00

Mossos de papel

[La Vanguardia, 5 de febrero de 2009]
Rosa M. Piñol

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes. Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d'Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos. E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.

Nueva cosecha. Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s'escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género –aunque son reticentes a crear colecciones específicas–, hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones. En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas.

Crímenes en la visita papal. Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) escribió Jo no t'espere (El Gall) tras ser testigo "indignado" de los miles de peregrinos que "ocuparon" la ciudad de Valencia con motivo de la visita del Papa en el 2006. Aprovechó este marco e inventó una trama en la que son asesinados un cura y una monja vinculados a una trama de corrupción inmobiliaria y de tráfico de drogas. Hay homenajes en la novela: el comisario se llama Jaume Fuster y otros dos pioneros del género, Tasis y Pedrolo, dan nombreados policías inexpertos.

El ‘Obama de Montcada’. Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) ha presentado la sexta aventura de su inspector Marc Sergiot, Mans lliures (Edicions 62). Esta vez le secunda en la investigación una pareja de jóvenes mossos, Lídia Sánchez y Pau Ribó. Situada en el 2014, la trama aborda la lucha por el poder, a través de la figura de un político, que será asesinado. "Un crítico definió mi personaje como el Obama de Montcada, por su capacidad de seducción y de entusiasmar a la gente. Pero lo creé mucho antes de que surgiera la figura de Obama", dice el autor. Biólogo de formación, De Manuel imagina la Barcelona sergiotiana con unas rondas aéreas, una acusada sequía y dos desalinizadoras, frecuentes disturbios yel DIG (documento de identidad genética) ya implantado.

‘Pulp fiction’ a la catalana. Manel Barrera (Peñarroya, Córdoba, 1955) y Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) firman a dúo la novela Tu no m'estimes (Llibres de l'Índex), un relato policiaco en clave satírica "sin detective". Su protagonista, Enric Soteras, militante de un partido extraparlamentario y directivo de comunicación de una empresa de autopistas, se verá inmerso en las cloacas del oasis catalán. "Las triquiñuelas de los partidos políticos y los poderes fácticos intervienen en esta trama, que es una especie de Pulp fiction a la catalana y en la que intentamos hacer crítica social con humor", dice Pijoan-López.

De policía a escritor. Josep Torrent, ex jefe de la policía municipal en Olot y autor de relatos infantiles, se estrena en el género negro con La Mirora mata els dimarts (Pagès), premiada con el Ferran Canyameres. "Me planteé el reto de escribir una historia de crímenes en cuya primera página se dijera quién es la asesina y que, a la vez, mantuviera la intriga hasta el final". Ambientada entre la Cerdanya y Andorra, esta "historia de venganza" está protagonizada por el policía Damià Sorrell.

De Lleida a Bucarest. Ramon Usall, leridano nacido en Barcelona leridano nacido en Barcelona (1977), se ufana de haber creado "el primer detective privado de Lleida". Rafel Rovira protagoniza Tots els camins porten a Romania (Pagès). "Es un sujeto con perfil de perdedor, que espero que despierte ternura y compasión. Y mantiene una relación de amor-odio con un sargento de los Mossos". El asesinato de un jubilado rumano llevará al detective hasta Bucarest, y ello dará pie al autor para recrear los años del gobierno de Ceausescu.

El regreso de Wendy. Andreu Martín presenta hoy Wendy ataca (Bromera), segunda aventura de la heroína juvenil que creó hace dos años en La nit que Wendy va aprendre a volar (premio Bancaixa). "No la concebí como personaje en serie, pero ha tenido muy buena aceptación y los editores me pidieron una segunda novela", dice. De la primera, también editada en castellano y en gallego, se han vendido casi 15.000 ejemplares y en breve será llevadaal cine por Mireia Ros. "Wendy es una mossa d'esquadra recién salida de la academia, ingenua, idealista, poco cínica y en cambio muy lanzada, cuyas heroicidades le traen problemas".

Cloenda de la BCNegra09 a la Llibreria Negra i Criminal

2009-02-04T07:43:00.001-08:00

Dissabte 7 de febrer, els autors de "Tu no m'estimes" estarem a la Llibreria Negra i Criminal de Barcelona (C/ de la Sal, 5; metro Barceloneta), a les 12 del migdia, en el que va a ser una trobada informal dels autors de novel·la negra que han participat a la BCNegra09.

Us hi esperem!

Crònica de "Catalana i Criminal": taula rodona al BCNegra09

2009-02-04T07:34:00.001-08:00

CRÒNICA de l'acte publicada a El Periódico del 3/2/2009

Cinc mossos de novel·la

• BCNegra comença debatent sobre la nova narrativa negra en català
ERNEST ALÓS (BARCELONA)

Els antecedents són respectables: els desapareguts Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo, els veterans hiperactius Ferran Torrent i Andreu Martín... Però mai havia proliferat fins a aquest punt la novel.la negra en català. ¿Potser l'existència d'una policia autonòmica fa que flueixi amb més naturalitat? Bé, a la taula rodona dedicada al tema en la primera jornada de la setmana BCNegra hi eren presents cinc mossos i un expolicia local. Dos de carn i ossos: Marc Pastor, guanyador de l'últim premi Crims de Tinta amb La mala dona i l'excap de la policia municipal d'Olot, Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts).

Quatre més, de tinta i paper. Lídia Sánchez i Pau Ribó són una parella de Mossos que acompanyen l'inspector Marc Sergiot a Mans lliures, l'última novel.la de Jordi de Manuel. El sergent Joan Palau és el contrapunt del detectiu privat lleidatà creat per Ramon Usall a Tots els camins porten a Romania. I el mateix Torrent ha incorporat a la seva novel.la el fictici cap d'homicidis Damià Sorrell. Una constatació: els mossos ja no han de ser xitxarel.los perquè les novel.les siguin versemblants.

QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA

Els escriptors congregats coincideixen que ja hi ha autors -ells en són els ultimíssims: encara s'hi ha d'afegir Teresa Solana, Pau Vidal...-, que hi ha editorials, que hi ha premis, que hi ha llibreries, biblioteques i clubs de lectura, que no els fan prou cas... No hi ha col.leccions, però sobre això hi ha divisió d'opinions. Marc Usall hi està a favor: la mítica Cua de Palla el va portar cap al gènere. Sebastià Bennasar (autor de Jo no t'espere, amb monja i capellà assassinats fruit de la seva irritació per la visita del Papa a València), hi està en contra, per defensar la normalitat.

Ai, a València no hi ha Mossos, i és terreny fèrtil. És clar, hi ha corrupció urbanística, polítics indescriptibles i una hampa local pintoresca. Però compte, adverteix Jordi Pijoan, tortosí coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes. Els polítics i els poders fàctics fan d'aquest país, de la Costa Brava a la Costa Blanca, "una mina" per a un gènere nascut per fer crítica social. "És absolutament necessari, immillorable, per explicar la realitat d'un territori concret i el que es vol amagar", afegeix Usall. Però encara falta alguna cosa, i ja no és ni una policia autòctona, ni autors, ni col.leccions... Sentencia Pijoan: "Falta deixar enrere el to políticament correcte i d'acolloniment d'aquest país".

Tu no m’estimes a BCNegra 09

2009-01-21T12:11:00.000-08:00

Manel Barrera i Jordi Pijoan-López participaran a la BCNegra d’enguany, la trobada europea del amants de la novel·la negra i policíaca. Concretament estaran a la taula rodona “Catalana i Criminal. El crim s’escriu clar i català”, el dilluns 2 de febrer a les 7 del vespre, al Palau de la Virreïna (Les Rambles, 99 – Barcelona).

Us hi esperem!

La taula serà moderada per l’Àlex Martín i també s’hi asseuran Sebastià Benasar, Jordi de Manuel, Josep Torrent i Ramon Usall. Tots plegats presentaran les seves obres breument i repassaran la producció catalana en novel·la negra del darrer 2008, havent-hi torn obert de paraules.

La quarta edició de BCNegra se celebrarà del 2 al 7 de febrer, amb un programa d’actes intensiu (clica aquí) en diversos espais i, alguns, coincidint en l’hora. A destacar, l’exposició que s’obre al públic el dissabte 7 de febrer, a les 12 del migdia a la Llibreria Negra i Criminal (C/ de la Sal, 5 – Barcelona, barri de la Barceloneta) i la posterior trobada d’autors una hora després, a la 1 (el mateix dia i al mateix lloc).

"Tu no m'estimes" al Canal 33

2009-01-20T07:48:00.000-08:00

En Manel Barrera, a banda de parlar-nos de la seva malaltia, va llegir-nos un fragment de la novel·la en l'emisió del programa Taller.doc del passat dimecres 7 de gener al 33. Emotivitat per partida doble.

Signatures a la Llibreria Serret de Vall-de-roures

2009-01-19T04:10:00.000-08:00

No podem titular que “Tu no m’estimes” hagi visitat Llibreria Serret com una novetat, perquè el llibre ja feia temps que s’hi havia atansat tot solet o amb l’ajuda d’uns senyors que es diuen distribuïdors. Sí que aquesta vegada, aprofitant un fantàstic dissabte a la meitat de novembre, ens hi vam atansar els pares de la criatura, després d’una maratoniana cursa amb un Susuzi Wagon R+ des de la Ciutat Comtal. Però de més lluny podríem haver arribat des del nostre país (que no és tan petit com diu la cançó de Llach) per gaudir de l’acolliment de l’Octavi Serret en el seu temple del llibre al Matarranya.

Vam poder gaudir de l’honor que l’Octavi ens dediqués una de les seves jornades literàries, veient la desfilada de gent en aquell espai i sent testimonis de la mestria de l’Octavi per fer despertar l’interès per un llibre a un client en un temps rècord.

Ens en vam anar massa prompte per al nostre gust, a quarts de set de la vesprada per fer la mateixa marató del matí però en sentit invers i arribar a una hora que no fos intempestiva. Abans, també vam exercir de clients i ens en vam anar carregats de llibres, revistes i elements corporatius “by Serret”. I encara anava passant gent a combregar pel temple del Pare Serret quan el cel feia una estona que ja havia enfosquit.

Hi tornarem!

"Tu no m'estimes" al Novembre Literari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures

2009-01-18T02:13:00.000-08:00

"Tu no m'estimes" i els seus autors han estat convidats al Novembre Literari de Llibreria Serret a Vall-de-roures. La llibreria, regentada pel fenomen de la natura que és l'Octavi Serret, representa un dels pilars de la cultura al Matarranya.
La nostra tanda, és dissabte 15 de novembre a les 12 del migdia. Abans i després també presentaran llibre aquest novembre Vicent Sanz amb "Partida", Valer Gisbert amb "El vigilant d’horitzons", Eva Benet amb "Contes a taula" i Ignasi Revés amb "Oli en un llum".
I evidentment, l'Octavi us convida a tots perquè hi sigueu.
Més informació clicant aquí.

"La Veu de l'Ebre" se'n fa ressò de la novel·la

2009-01-17T07:55:00.000-08:00

La Veu de l'Ebre s'ha interessat per "Tu no m'estimes" en la seva edició de divendres 10 d'octubre del diari. Fruit d'una entrevista telefònica i d'un repàs d'aquest mateix blog des de redacció, ens han publicat aquesta nota informativa i ressenya, la qual esperem estimuli als lectors ebrencs a conèixer la novel·la.

Així mateix, des del blog remarquem el concepte de novel·la eclèctica per a definir "Tu no m'estimes", però sense cometes.

Presentació al Casal Lluís Companys de Sant Andreu de Palomar

2009-01-16T07:20:00.000-08:00

El passat dilluns 6 d'octubre, a quarts de nou del vespre, "Tu no m'estimes" es va presentar al Casal Lluís Companys (ERC - Sant Andreu). Hi assistiren al voltant d'una vintena de persones, vinculades al Casal i al Districte de Sant Andreu del municipi de Barcelona.

Obri l'acte Josep Maria Orteu, editor del llibre, que insistí en la particularitat del text, de novel·la negra i satírica. Així mateix, explicà tot un seguit d'anècdotes sobre el moment que va conèixer els autors i l'obra, com els dubtes que tingué en engegar un projecte de novel·la negra des d'una editorial que no tocava aquest segell. També explicà com es decidí finalment a tirar-ho endavant per les pròpies virtuts del text, com serien la seva frescor i ritme trepidant.

Per la seva banda, Jordi Pijoan optà per parlar de la vinculació que la novel·la té amb el Casal Lluís Companys, doncs és el lloc on tots dos es van conèixer en treballar en el consell de redacció de la revista que editava el propi casal.

Continuaren parlant de "Tu no m'estimes" com novel·la negra, però també aclarint que són moltes més les lectures que se pot donar al text, des de sàtira política, humor negre, surrealista, vodevil,... reconeixent que les influències rebudes en l'escriptura tant han pogut ser la novel·la negra americana com un Pere Calders molt més nostrat.

Jordi Pijoan també insistí en la metàfora política que hi ha al darrera de la novel·la, on el protagonista, l'antiheroi Enric Soteras, podria representar ben bé l'individu mig català, al qual la política li fan i no se les veu vindre fins que no les té a sobre.

Es tancà l'acte amb un enriquidor torn d'intervencions i preguntes per part del públic, en el qual es va parlar de novel·la negra, món editorial i vincles amb la realitat de la novel·la.

"El Triangle" recomana "Tu no m'estimes"

2009-01-15T09:42:00.000-08:00

L'edició del 7 de juliol (Gora San Fermín!) de "El Triangle" va dedicar-nos un espai a la crítica en la seva secció de cultura.
L'autor de la resenya és l'Ignasi Franch i el seu títol "Boja sàtira sobre els "pelotazos" del poder i els partits"... (talment com notícia groga de les que acostuma a oferir "El Triangle", estil la de la portada de la dreta) Home... com a resum pot estar bé, però un lector intel·ligent en pot treure més. Tanmateix, pel resum que en fa, es nota que l'Ignasi s'ha llegit el llibre (que ja és estrany en un crític literari) i ens sentim afalagats que ens posi a l'alçada de "l'Andreu Martín més lúdic". Però als autor més ens complau que afirmi que el llibre entreté, qualitat que no assoleixen (a vegades per voluntat expressa de l'autor) gran part dels llibres que es publiquen arreu i especialment a aquest país petit i malparit.

"Tu no m'estimes" a la 5ª Fira del Llibre Ebrenc

2009-01-14T15:49:00.000-08:00

El passat diumenge 8 de juny va dur-se a terme la 5ª Fira del Llibre Ebrenc, com a colofó de tres dies de festa dedicats a la cultura en el marc de la capital de la Ribera d'Ebre: Mora d'Ebre. Més de 22 paradetes, 3 taules de presentació de llibres, lliurament de premis,... tot un seguit d'actes emplenaren la jornada. Enviem des d'aquí la felicitació a l'Albert Pujol i tota l'organització i participants de l'esdeveniment, que han sabut fer una cosa grossa lluny d'allò que en diuen desafortunadament "circuits culturals".

Tenint en compte la condició de tortosí d'un dels autors i que "Tu no m'estimes" desenvolupa la seva acció entre Barcelona i el Delta de l'Ebre, vam considerar que no podíem faltar a la cita. I així ho vam fer, autors i editor.

"Tu no m'estimes" es va presentar en la primera taula d'escriptors, als volts del migdia i davant de vora un centenar de persones, sent una de les poques obres de ficció que en formaven part.

A banda de fer conèixer l'obra, l'expedició ens va servir per portar exemplars de la novel·la a les llibreries participants a l'esdeveniment -La 2 de Viladrich de Tortosa, Bassa de Mora d'Ebre, Serret de Vall-de-Roures i El Llapis de Falset-. Amb això vam suplir la incompetència de la distribuidora UDL, que no va saber fer-los arribar per a aquest important esdeveniment a les Terres de l'Ebre. Moltes gràcies a les llibreries i moltes desgràcies per als inútils d'UDL.

"Tu no m'estimes" al Barradas de l'Hospitalet

2009-01-13T14:45:00.000-08:00

El proppassat dimecres 27 de maig, a quarts de 7 del vespre, en Manel Barrera i en Jordi Pijoan-López presentaren Tu no m’estimes al Centre Cultural Barradas de L’Hospitalet.

A banda dels autors, protagonitzaren l'acte el Sr. Josep Maria Orteu -editor del llibre (primer per l'esquerra)- i el Sr. Jordi Petit -en nom de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Hospitalet (segon per l'esquerra)-.

Com a públic, hi assistiren prop d'un centenar de persones, vinculades a la vida cultural de la ciutat.

Els autors insistiren al llarg de la conferència la dimensió que guarda la novel·la com a ficció versemblant de la realitat social catalana.

Manel Barrera afegí que el protagonista del llibre, l'Enric Soteras, és un reflex del ciutadà català mig i que pateix el que passa a Catalunya, més enllà de partidismes i on es barreja la política amb el diner. Barrera insistí que des de l'humor es poden explicar millor situacions reals i quotidianes de la societat de qualsevol país, i en concret, de la catalana. ja que és bo poder riure's d'un mateix.

Just a l'Hospitalet podeu trobar "Tu no m'estimes" a la Llibreria Perutxo, a tocar del Centre Cultural Barradas, al cap de la Rbla. Just Oliveras.

El vídeos de la presentació a l'Hospitalet de Llobregat

2009-01-12T01:55:00.000-08:00

El nostre amic Àlex ens ha fet un treball audiovisual excel·lent de la presentació de "Tu no m'estimes" al Barradas d'Hospitalet. Aquí el teniu:

"Llibres de Veu" s'interessa per "Tu no m'estimes"

2009-01-11T14:01:00.000-08:00

L'editorial Llibres de Veu s'ha posat en contacte amb Llibres de l'Índex per signar contracte per a l'edició de "Tu no m'estimes" en format audio.

Llibres de Veu és una editorial independent, i jove, que s'ha volgut especialitzar en l'edició de llibres en format audio. Han fet l'edició d'un llibre i tenen preparada la de quatre més, entre els quals està el que centrem en aquest blog.

Com elles mateixes declaren en la seva pròpia web, sempre editen allò que prèviament han catat en forma impresa i els ha agradat en algun sentit. Concretament, "Tu no m'estimes" el van conèixer en un prestatge de la llibreria Jaime's (Psg. de Gràcia, entre Aragó i València).

També estem a la Llibreria Negra i Criminal

2009-01-10T08:28:00.000-08:00

Com a bona novel·la negra que és (entre altres coses), Tu no m'estimes no podia faltar a la taula de la Llibreria Negra i Criminal (C/ de la Sal, 5 - 08003 Barcelona), al bell cor de la Barceloneta.

És un goig que a la llibreria d'en Paco i la Montse, celebre per la seva especialització al gènere que li dóna nom, li haguem fet l'ullet. Estar als seus prestatges és com passar el certificat de qualitat d'autor del gènere.

La Llibreria Negra i Criminal és la imperdible dels amants del gènere. A banda de "Tu no m'estimes" (una nouvinguda a fi de comptes), podeu trobar llibres descartats a d'altres llibreries que no es permeten l'especialització i/o que funcionen a base de posar palets dels autors de moda. I evidentment, també trobareu totes les novetats del gènere negre.

Poder passar de dimarts a divendres de 4 a 8 de la tarda i els dissabtes els matins de 10 a 2. I si sou de fora de Barcelona, podeu concertar visita prèvia trucant al 932955922. Aneu-hi i a veure si sou capaços de trobar el "mòbil del crim".

Sant Jordi 2008: Comencem la singladura

2009-01-09T23:59:00.000-08:00

Com a bon llibre que es prei de ser-ho, "Tu no m'estimes" va desvirgar-se un 23 d'abril. Superant la incompetència de la distribuidora UDL, que feia 15 dies que el tenia als magatzems morint-se de riure, i a base de sumar l'esforç dels seus pares (els autors), els seus padrins (diversos, començant per l'editor, l'estimada germana d'un dels autors i les amoroses exs de l'altre), "Tu no m'estimes" va poder estar present a La 2 de Viladrich (Tortosa), a la Catalònia (BCN) -llocs tots dos en què es van exhaurir tots els exemplars-, a la Central (BCN), a la paradeta d'ERC a les Rambles de Barcelona (gràcies a un altre padrí, l'Oriol Amorós) i a dues paradetes de CEIPs.

Valga dir que, dies després i tot i que els havien exhaurit, els inútils de la distribuidora UDL no van ser capaços de tornar a nodrir de llibres La 2 de Viladrich (Tortosa) per a la 5ª Fira del Llibre Ebrenc.

"Tu no m'estimes", la nova novel·la negrosatírica catalana

2008-06-18T02:42:00.000-07:00

Tu no m’estimes pretén, en evident clau satírica, mostrar una ficció versemblant amb l’actualitat immediata de la nostra terra. Valga dir que molts dels subtils paral·lelismes que guarda amb la realitat van ser posteriors a l’escriptura de la novel·la, fruit de la casualitat... o de com n’és de previsible aquest país.

Enric Soteras, militant actiu d’un eclèctic partit extraparlamen-tari vingut a més, treballa com a directiu de comunicació a l’empresa més important d’autopistes del país. Arran del seu compromís en aquestes dues facetes de la seva vida, l’Enric s’immergirà en les clavegueres de l’oasi català i en sortirà com podrà després de trobar a un antic amor de joventut... que potser no ho és tant. Tot plegat, podríem definir la història com una mena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, però molt més nostrada.

Els autors

2008-06-17T13:28:00.001-07:00

Jordi Pijoan-López, nascut tortosí al 1970, va assentar-se a Barcelona al 1991 per fer la carrera d’Arqueologia Prehistòrica, disciplina en la qual compta amb nombroses publicacions. N’ha escrit de tot, però ha obtingut fugissers reconeixements en la narrativa curta, sent guanyador del III Concurs de Conte JoEscric.com amb Una combinació prohibida –publicada dintre de la col·lecció joescric.com– i finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants –publicada en versió catalana a Llibres de l'Índex dins el recull de contes Mitja dotzena d'ous i en versió castellana (traduïda per l’autor) a Editorial Milenio dintre del volum Lápidas Negras–. Així mateix, ha estat finalista a les edicions del concurs de contes hiperbreus El Basar de 2005 i 2006 amb les obres Crua Realitat i Sotjada. A Llibres de l’Índex ha publicat –junt amb el seu amic Manel Barrera– Tu no m’estimes, novel·la considerada una de les millors aportacions del 2008 al gènere negre en català, i Sang Culé, finalista dels Premis Brigada 21 a la Millor Novel·la en Català Editada el 2009. Així mateix, ha col·laborat en reculls d’autors diversos, com per exemple El riu que parla o Galeria Ebrenca. El 2010 ha estat un dels 17 autors de l'antologia Crims.cat -que recull els escriptors actuals més destacats en gènere negre en català- i ha estat el compilador del recull Un riu de crims -amb 24 autors vinculats amb les Terres de l'Ebre a través de la Llibreria Serret de Vall-de-roures.

Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) al 1955. Llicenciat en Història, al llarg de dos anys va exercir el periodisme al Diari de Barcelona, entrevistant a un seguit de personalitats culturals d’aquell moment. Així mateix, durant un temps va ser col·laborador de l’Avenç. Fins el 2007 va treballar d’arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, feina de la qual va ser apartat per l’ELA. Contra aquesta malaltia va lluitar fins al 2 d'abril de 2010, data en què va morir a la seva residència d'Hospitalet de Llobregat. Va escriure bàsicament contes, alguns dels quals van veure la llum en publicacions periòdiques, com El debut –al suplement Avui Diumenge–, i d'altres han quedat inèdits, com L'assessor o Només un desig. Individu de ment lúcida i perpicaç, ens hem de lamentar per tot allò que no va poder escriure.
Tots dos autors són membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La portada: de l'esboç al definitiu

2008-06-17T00:00:00.001-07:00

De la idea per a la portada de l'esquerra (pensada pels autors) al dibuix de l'esquerra hi ha (a banda d'una diferència de qualitat definitiva) la mà d'un artista, com és en Diego Vera "Keko".

A banda de la portada, el llibre conté 3 il·lustracions (visibles a la columna esquerra del blog), referenciant escenes cabdals en la trama i amb una coherència absoluta amb l'aire del llibre.