.jpg){kind=link}
Tu no m’estimes pretén, en evident clau satírica, mostrar una ficció versemblant amb l’actualitat immediata de la nostra terra. Valga dir que molts dels subtils paral·lelismes que guarda amb la realitat van ser posteriors a l’escriptura de la novel·la, fruit de la casualitat... o de com n’és de previsible aquest país. Enric Soteras, militant actiu d’un eclèctic partit extraparlamen-tari vingut a més, treballa com a directiu de comunicació a l’empresa més important d’autopistes del país. Arran del seu compromís en aquestes dues facetes de la seva vida, l’Enric s’immergirà en les clavegueres de l’oasi català i en sortirà com podrà després de trobar a un antic amor de joventut... que potser no ho és tant. Tot plegat, podríem definir la història com una mena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, però molt més nostrada.
2 comentaris:
Això d’ escriure sembla que a vegades es porta a la sang, i en el cas de Manel l’ ha portat sempre. El meu germà ha tingut sempre aquest vici o millor dit aquesta virtut, ha volgut posar paraules als moments especials.
Jo, gràcies a ell, des de petit, he viscut histories fantàstiques que sorgien de la seva imaginació i que m’ ajudaven a créixer i a donar forma als meus pensaments i desitjos.
En Manel em va contagiar les ganes per escriure i per llegir, de ben petit m’ animava perquè escrigués contes a la revista Strong o Cavall Fort de l’ època. He aprés a escriure i a estimar el coneixement gràcies a ell.
Que voleu, no sóc objectiu. Ara, com sempre, hem sento orgullós del meu germà i estic content de que ens aquets moments que la vida li està ensenyant les dents ell transformi aquest gest en un somriure.
Manel, molta sort.
PD. Jordi, em consta que ets una persona fantàstica i et desitjo moltes felicitats i molts èxits.
Juanjo Barrera Pérez
Hola. Benvinguts al món dels blocs/blogs literaris.
Publica un comentari